Stevenson amb la idea de l’Illa del tresor sembra les bases per crear la novel·la de pirates per excel·lència. Un mapa del tresor, una illa exòtica, pirates sanguinaris, molt de rom, viatges en vaixell, aventures a la selva, etc. i ho fa a més amb mestria, narrant-nos en primera persona les aventures i desventures de Jim i perfeccionant un argument senzill però més que vàlid per a una obra juvenil. Però, com va començar la creació d’aquesta obra que catapulta Stevenson a la fama?
Stevenson tenia 30 anys quan començà a escriure l’Illa del tresor, el seu primer èxit com a novel·lista. L’estiu de 1881, viatjà a Braemar (Escòcia) per a estiuejar-hi amb cinc membres de la seva família. Era un estiu fred, humit, plujós, que no convidava gens a sortir de casa i Stevenson matava les hores pintant amb el seu fillastre de tretze anys, Lloyd Osbourne, un mapa d’una illa imaginaria que Stevenson creà i que acabà esdevenint font d’inspiració d’un clàssic literari.
El tercer dia després de la creació del mapa, Stevenson ja havia escrit els tres primers capítols. Una de les particularitats que troben en la bibliografia de l’autor, és que llegia els seus escrits en veu alta davant la seva família per tal que fessin suggerències que ajudessin a millorar l’obra. Lloyd va proposar que no hi haguessin dones a l’obra i el pare del Stevenson va escriure el contingut exacte del bagul de Billy Bones i també va suggerir l’escena del barril de les pomes. Totes tres aportacions, van ser acceptades per Stevenson tot i que no va poder-s’hi estar, de posar almenys una dona, la que serà la mare del Jim, ja que sinó no quedava tant clar el viatge iniciàtic que Jim emprenia des de la seva separació.
Dos setmanes més tard des de la creació d’aquell mapa, el doctor i amic de Stevenson, Alexander Japp, dugué els primers capítols a l’editor de la revista Young Folks, amb qui acordaren publicar un capítol setmanal. A patir d’aquest moment, Stevenson escrigué un capítol diari fins que arribà al quinzè i començà a flaquejar. La seva salut li jugava males passades i experimentà un terrible temor a no poder acabar d’escriure la novel·la que més tard definirà de la següent manera: “Una història de bucaners i d’or amagat”.
La tardor va arribar a Escòcia i els Stevenson es retiraren a Londres. Preocupat per la seva malaltia crònica, Stevenson, amb la seva família viatgen a Davos (Suiza) on fou capaç de seguir escrivint un capítol diari i així acabar la història i complir amb el tracte que tenia amb la revista Young Folks. Però no fou fins l’any 1883, quan publicà la novel·la en format llibre, que es va fer popular. Per fer-ho, l’editor li demanà el dibuix de l’illa, és a dir, el mapa del tresor, i Stevenson li envià, però més tard, es va extraviar i Stevenson, en adonar-se que no havia fet cap copia, va tenir que refer el mapa de nou, basant-se en les seves pròpies descripcions de l’illa. Aquell segon mapa mai va tenir l’encant que posseïa el primer i sempre va quedar-se-li aquest buit al autor del text.
Stevenson tenia 30 anys quan començà a escriure l’Illa del tresor, el seu primer èxit com a novel·lista. L’estiu de 1881, viatjà a Braemar (Escòcia) per a estiuejar-hi amb cinc membres de la seva família. Era un estiu fred, humit, plujós, que no convidava gens a sortir de casa i Stevenson matava les hores pintant amb el seu fillastre de tretze anys, Lloyd Osbourne, un mapa d’una illa imaginaria que Stevenson creà i que acabà esdevenint font d’inspiració d’un clàssic literari.
El tercer dia després de la creació del mapa, Stevenson ja havia escrit els tres primers capítols. Una de les particularitats que troben en la bibliografia de l’autor, és que llegia els seus escrits en veu alta davant la seva família per tal que fessin suggerències que ajudessin a millorar l’obra. Lloyd va proposar que no hi haguessin dones a l’obra i el pare del Stevenson va escriure el contingut exacte del bagul de Billy Bones i també va suggerir l’escena del barril de les pomes. Totes tres aportacions, van ser acceptades per Stevenson tot i que no va poder-s’hi estar, de posar almenys una dona, la que serà la mare del Jim, ja que sinó no quedava tant clar el viatge iniciàtic que Jim emprenia des de la seva separació.
Dos setmanes més tard des de la creació d’aquell mapa, el doctor i amic de Stevenson, Alexander Japp, dugué els primers capítols a l’editor de la revista Young Folks, amb qui acordaren publicar un capítol setmanal. A patir d’aquest moment, Stevenson escrigué un capítol diari fins que arribà al quinzè i començà a flaquejar. La seva salut li jugava males passades i experimentà un terrible temor a no poder acabar d’escriure la novel·la que més tard definirà de la següent manera: “Una història de bucaners i d’or amagat”.
La tardor va arribar a Escòcia i els Stevenson es retiraren a Londres. Preocupat per la seva malaltia crònica, Stevenson, amb la seva família viatgen a Davos (Suiza) on fou capaç de seguir escrivint un capítol diari i així acabar la història i complir amb el tracte que tenia amb la revista Young Folks. Però no fou fins l’any 1883, quan publicà la novel·la en format llibre, que es va fer popular. Per fer-ho, l’editor li demanà el dibuix de l’illa, és a dir, el mapa del tresor, i Stevenson li envià, però més tard, es va extraviar i Stevenson, en adonar-se que no havia fet cap copia, va tenir que refer el mapa de nou, basant-se en les seves pròpies descripcions de l’illa. Aquell segon mapa mai va tenir l’encant que posseïa el primer i sempre va quedar-se-li aquest buit al autor del text.
Però, com pot ser que Stevenson faci unes descripcions tant acurades del món dels pirates si mai es creuà amb un verdader filibuster?
Les seves descripcions dels personatges, dels indrets paradisíacs, de les accions a la mar, etc. són molt convincents, i això és degut a que el seu pare i també el seu avi eren far-enginyers i aprofitant els seus viatges per arreglar fars marítims, Stevenson viatjà per tots els mars d’Escòcia. A més, dos anys abans d’escriure l’Illa del tresor, Stevenson havia creuat l’Oceà Atlàntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada